Archivo de la etiqueta: RACV

Manifest de la RACV en contra de l’AVL

L’entrevista concedida per la presidenta de l’AVL, Ascensión Figueres, al diari català Avui, en les que assegurava que el govern valencià “mai” havia negat l’unitat llingüística varen produir un torrent de reaccions entre els valencians. Després de les paraules i malestar demostrat per atres associacions com Lo Rat Penat, Coalició Valenciana o Unió Valenciana, la RACV també s’ha manifestat en contra per mig d’este comunicat que transcric íntegrament:

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana per mig de la pròpia Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes vol fer saber a tots els valencians i majorment ad aquells que estan reclamant llum i defensa front a l’avassallament al que estan sometent-nos:

-1er. Que des de certes institucions universitàries se balafia el cabal de recursos destinats al foment de l’Idioma Valencià, dirigint la seua pedagogia i didàctica a procurar l’assimilació i l’anexionisme, en un adoctrinament pancatalà que anula i mata l’essència valenciana secular.

-2on. S’estan promovent cares edicions per a normalisar l’us escrit de les formes barcelonines. Igualment programes ràdio televisius en els que forcen la fonètica, procurant-se parlants catalans mesclats entre els valencians del carrer, per a intentar crear una normalitat de la barreja falsa. Seguix tolerant-se l’invasió d’ilegals emissions que, a més de mentalisar usurpen els beneficis publicitaris.

Tot està orquestat en diners forans que esperen recuperar-se i en mijos valencians que injustament es regategen d’unes atres accions que clarament foment la llengua valenciana, tal com el sentir demana en Valéncia, comunitat.

-3er. Se permet que des del cap d’una institució -AVL- supostament normativa, se jugue en el nom de l’IDIOMA VALENCIÀ, contra la lletra de l’Estatut, intentant que diga lo que no diu, rebaixant-nos als valencians la potestat de gojar de llengua pròpia i definida, no unida a una atra. De ser cert lo que llegim en els diaris, s’està posant en tela de juí al mateix govern valencià, ya prou consentidor com se demostra, quan a més s’assegura que no nega esta pretesa unitat de les llengües, en la que l’entrevistada tan contenta es troba.
Per al be de la veritat i la pau del nostre poble, destorbada per l’insidia forana, cal una definició que torne als valencians l’orgull ser-ho, de les dos llengües oficials que li donen caràcter, no des de l’impostura anexionista. Encara estem a temps.

I mira que a mí m’agraden els comunicats d’este tip, perque defenen a mort lo que tant yo com atres valencians volem, pero quan algo està ben fet i en cervell se nota clarament… ¡Amén!

Anuncios